No a la guerra! Ні війні! Нет войне!

La Ciutat de la Justícia

És un conjunt arquitectònic que concentra tots els jutjats de l'Hospitalet de Llobregat i gairebé tots els de Barcelona, així com d'altres serveis jurídics públics. Ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez, amb un estil minimalista de línies dures i  simples, buscant la funcionalitat per sobre de l'estètica.

Irònicament, el lloc on s'administra la justícia a Barcelona i l'Hospitalet está sota sospita de finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit governant a Catalunya durant bona part del període democràtic, a través de pagaments efectuats per l'empresa Ferrovial per a la concessió de l’obra. Així, aquesta és la paradoxa: els tribunals que han de jutjar aquestes irregularitats s'allotgen als edificis construïts possiblement mitjançant aquestes mateixes irregularitats.

The "Ciutat de la Justícia" (English: "Town of the Justice") is an architectural conglomerate which houses all courts of the city of L'Hospitalet de Llobregat, next to Barcelona, and also most of Barcelona itself. The buildings are also home to a number of public court-related services. It has been designed by architects David Chipperfield and Fermín Vázquez, in a minimalist, hard, but simple style, looking for functionality above aesthetics.

Ironically, the place in which justice has to be administered in Barcelona and L'Hospitalet is under suspicions of illegal funding of Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), the longtime governing political party in Catalonia during most of the current democratic era, through briberies made by the company Ferrovial in order to secure the bid. So that's the paradox: the courts which have to judge those irregularities are housed in the buildings which may have been built through those very same irregularities.

La guerra civil a Corbera d'Ebre, 1938

Abecedari de la Llibertat. Lletra B

Aquesta lletra duu la panxa de la bonhomia i el jeroglífic de la bondat. És la lletra del petó, la que aclofa els llavis i en fa un coixí humit perquè hi reposi la fonètica adormida.

Vistes de gairell totes les B són com els binocles de la llengua, els ulls d'un pont del diable que uneix el principi i la fi de la veu humana, potser uns sostenidors de seda per a mantenir la silueta de les paraules-dides.

Sense la lletra B les barques s'enfonsarien per la proa, el bes seria res i Barcelona deixeria de ser bona. Mai no hauríem parlat del mur de Erlin, ni de les melodies de Roadway, ni de Rigitte Ardot, i el seu ust tan onic i aundós, ni ens hauríem posat mala sang amb l'Anca Catalana.

Sense la lletra B tot seria simplement regular.

I el cel seria lau; i el mar la Costa Rava; i l'Arça guanyaria la Lliga de futol; i els escriptors escriuríem fent servir l'olígraf, que és un estri d'arrels gregues que deu significar «escriptor de poques coses».

En altres mots: sense la B no hi hauria literatura. I el món correria el risc d'omplir-se més de urros que no pas d'iliòfils.

Joan Barril

Abecedari de la Llibertat. Lletra C

En este Abecedari de la Llibertat se me ha destinado la letra C, supongo que por la C de Candel. Gracias. Todas las letras, cuanto más usadas, más –la C es la que más páginas acapara en las enciclopedias y diccionarios–, pueden encabezar muchos pilares en los monumentos a la Paz y la Tolerancia: compañerismo, calma, consuelo, civilización, concierto, cordura, cordialidad... Igualmente, esta C de mis amores y mis pecados, es capaz de capitanear lo opuestamente contrario: celos, convulsión, castigo, cerrilidad, caótico, crispación, cólera... A mí me trae a la mente un pasaje autobiográfico excesivamente antitolerante de cuando era concejal de Cultura en l'Hospitalet. Por querer levantar un centro para jóvenes en un solar municipal nuestro, que circunstancialmente usaban unos vecinos como parking, empecé a recibir anónimos de esta ciudadanía motorizada, en los que me decían: «Tienes las tres Ces: Catalanista, Comunista y Cabrón». La verdad es que el anónimo era insultante, agresivo e intolerante, pero las Ces de Catalanista y Comunista, no, ni tampoco la de Cabrón; incluso si se me apura, la de cabrón menos, pues si un cabrón no es tolerante, que baje Dios del cielo y no solamente lo vea, sino que diga algo.

Ahora, ya desahogado de estos ex abruptos que tuve que soportar, haciéndome antipática mi propia inicial, elegiría, para una campaña por la Paz y la Tolerancia, la C que encierra y representa la Caridad, puesto que la justícia social no nos ha llegado y al paso que vamos no nos llegará, la de la Camaradería, ya que la insolidaridad se ha resquebrajado y desmoronado, y la de Constancia, para resistir el que la mayoría de veces las cosas andan mal cuando apuntaba que iban a ir bien... Sí me queda, en este tintero que es la punta del bolígrafo, otra C, la de la Comprensión, madre de todos los abrazos.

Francisco Candel

Abecedari de la Llibertat. Lletra G

G de «Gaia», la Mare Terra dels grecs, segons conta John Lovelock, per a qui la Terra és un ésser viu, que respira a través de l'atmosfera.

G del «Montroig» de Miró, que pintà la versió única (universal) d'aquesta Terra que veié en les formes d'aquest poble del Baix Camp, on els brins d'herba, els marges, les hortes, i els animals i homes i dones corbats davant la gleva semblaven encara portar tot l'aire de la romanitat.

G de «Guinjoan», el músic de Riudoms, que llaurant la terra fins als 21 anys en componia la simfonia futura, amb el carrisqueig de l'arada, la bavada del matxo, el zumbeig de l'abellot, el mestralet que agitava els oms, el crit de la terra en ser fendit, el renec de l'home en obrir-la, la cridòria de la colla entre les garbes o la música íntima de la suor devallant del pit.

G de «l'alegria» de ser, de ser-hi, d'estar i d'estar-hi, de veure i de viure, i de ser vist i viscut, en una donació-recepció cap a l'impuls innat de fondre's en la veritat de tot, aquest foc que, consumint-nos, ens fa créixer.

G de «Gaudí», que féu de la pedra carn exultant per a la vida i que va viure pobrement per exemple i escarni de les grans fortunes que ocupaven els seus casals, aixecats per demostrar la capacitat de l'home quan està prop de Déu.

I G de «Garcia», cognom de tanta gent i nom d'algún poble, com a la Ribera d'Ebre, topònim d'origen etimològic confús que l'escriptor arbequí Vidal Vidal i Culleré (de saber tan concentrat com les seves olives), en el seu llibre «Les Rutes de Ponent» (Vol. IV), esmenta que pot venir d'un mot basc que vol dir «jove», també de la paraula àrab «Garsiià», que significaria «el meu jardí», o fins i tot d'un terme visigòtic que equivaldria a «príncep de vista agraciada». Trieu l'accepció que volgueu: totes porten llibertat i hi porten.

Xavier Garcia

Abecedari de la Llibertat. Lletra T (de terror)

Trenca el temps
el terror
traçat en la força de la pedra.
Trava l'instant
en el tamís de l'arena
i recorda la treva
massa trepidant el trepig
i el dolor
que teixeix de tristor
la tendresa i la terra.

Joana Bel

El Pont del Petroli, Badalona

La Colònia Vidal