La guerra civil a Corbera d'Ebre, 1938
Abecedari de la Llibertat. Lletra B
Aquesta lletra duu la panxa de la bonhomia i el jeroglífic de la
bondat. És la lletra del petó, la que aclofa els llavis i en fa un coixí
humit perquè hi reposi la fonètica adormida.
Vistes de gairell totes les B són com els binocles de la
llengua, els ulls d'un pont del diable que uneix el principi i la fi de
la veu humana, potser uns sostenidors de seda per a mantenir la silueta
de les paraules-dides.
Sense la lletra B les barques s'enfonsarien per la proa, el bes
seria res i Barcelona deixeria de ser bona. Mai no hauríem parlat del
mur de Erlin, ni de les melodies de Roadway, ni de Rigitte Ardot, i el
seu ust tan onic i aundós, ni ens hauríem posat mala sang amb l'Anca
Catalana.
Sense la lletra B tot seria simplement regular.
I el cel seria lau; i el mar la Costa Rava; i l'Arça guanyaria
la Lliga de futol; i els escriptors escriuríem fent servir l'olígraf,
que és un estri d'arrels gregues que deu significar «escriptor de poques
coses».
En altres mots: sense la B no hi hauria literatura. I el món correria el risc d'omplir-se més de urros que no pas d'iliòfils.
Joan Barril
Abecedari de la Llibertat. Lletra C
En este Abecedari de la Llibertat se me ha destinado la letra C,
supongo que por la C de Candel. Gracias. Todas las letras, cuanto más
usadas, más –la C es la que más páginas acapara en las enciclopedias y
diccionarios–, pueden encabezar muchos pilares en los monumentos a la
Paz y la Tolerancia: compañerismo, calma, consuelo, civilización,
concierto, cordura, cordialidad... Igualmente, esta C de mis amores y
mis pecados, es capaz de capitanear lo opuestamente contrario: celos,
convulsión, castigo, cerrilidad, caótico, crispación, cólera... A mí me
trae a la mente un pasaje autobiográfico excesivamente antitolerante de
cuando era concejal de Cultura en l'Hospitalet. Por querer levantar un
centro para jóvenes en un solar municipal nuestro, que
circunstancialmente usaban unos vecinos como parking, empecé a recibir
anónimos de esta ciudadanía motorizada, en los que me decían: «Tienes
las tres Ces: Catalanista, Comunista y Cabrón». La verdad es que el
anónimo era insultante, agresivo e intolerante, pero las Ces de
Catalanista y Comunista, no, ni tampoco la de Cabrón; incluso si se me
apura, la de cabrón menos, pues si un cabrón no es tolerante, que baje
Dios del cielo y no solamente lo vea, sino que diga algo.
Ahora, ya desahogado de estos ex abruptos que tuve que
soportar, haciéndome antipática mi propia inicial, elegiría, para una
campaña por la Paz y la Tolerancia, la C que encierra y representa la
Caridad, puesto que la justícia social no nos ha llegado y al paso que
vamos no nos llegará, la de la Camaradería, ya que la insolidaridad se
ha resquebrajado y desmoronado, y la de Constancia, para resistir el que
la mayoría de veces las cosas andan mal cuando apuntaba que iban a ir
bien... Sí me queda, en este tintero que es la punta del bolígrafo, otra
C, la de la Comprensión, madre de todos los abrazos.
Francisco Candel
Abecedari de la Llibertat. Lletra G
G de «Gaia», la Mare Terra dels grecs, segons conta John Lovelock,
per a qui la Terra és un ésser viu, que respira a través de l'atmosfera.
G del «Montroig» de Miró, que pintà la versió única (universal)
d'aquesta Terra que veié en les formes d'aquest poble del Baix Camp, on
els brins d'herba, els marges, les hortes, i els animals i homes i
dones corbats davant la gleva semblaven encara portar tot l'aire de la
romanitat.
G de «Guinjoan», el músic de Riudoms, que llaurant la terra
fins als 21 anys en componia la simfonia futura, amb el carrisqueig de
l'arada, la bavada del matxo, el zumbeig de l'abellot, el mestralet que
agitava els oms, el crit de la terra en ser fendit, el renec de l'home
en obrir-la, la cridòria de la colla entre les garbes o la música íntima
de la suor devallant del pit.
G de «l'alegria» de ser, de ser-hi, d'estar i d'estar-hi, de
veure i de viure, i de ser vist i viscut, en una donació-recepció cap a
l'impuls innat de fondre's en la veritat de tot, aquest foc que,
consumint-nos, ens fa créixer.
G de «Gaudí», que féu de la pedra carn exultant per a la vida i
que va viure pobrement per exemple i escarni de les grans fortunes que
ocupaven els seus casals, aixecats per demostrar la capacitat de l'home
quan està prop de Déu.
I G de «Garcia», cognom de tanta gent i nom d'algún poble, com a
la Ribera d'Ebre, topònim d'origen etimològic confús que l'escriptor
arbequí Vidal Vidal i Culleré (de saber tan concentrat com les seves
olives), en el seu llibre «Les Rutes de Ponent» (Vol. IV), esmenta que
pot venir d'un mot basc que vol dir «jove», també de la paraula àrab
«Garsiià», que significaria «el meu jardí», o fins i tot d'un terme
visigòtic que equivaldria a «príncep de vista agraciada». Trieu
l'accepció que volgueu: totes porten llibertat i hi porten.
Xavier Garcia
Abecedari de la Llibertat. Lletra T (de terror)
Trenca el temps
el terror
traçat en la força de la pedra.
Trava l'instant
en el tamís de l'arena
i recorda la treva
massa trepidant el trepig
i el dolor
que teixeix de tristor
la tendresa i la terra.
Joana Bel
